A molts joves els resulta impossible assolir l’emancipació a causa de l’alt cost de l’habitatge i el lloguer; tot i això, es pretén que aquest tema sigui abordat per la nova Llei d’Habitatge que ha aprovat el Govern. A Apialia repassem els fonaments de la nova Llei d’Habitatge.

 

Els preus de lloguer poden augmentar més enllà de certs límits?

La nova Llei d’Habitatge inclou noves restriccions en el preu del lloguer, cosa que suposarà una baixada dels preus, la impossibilitat de pujar el lloguer o el manteniment, en funció de l’estat de l’habitatge i de les condicions del contracte d’arrendament.

 

La llei exigirà una reducció de la renda en funció de l’índex de referència dels immobles que estiguin ubicats a les denominades zones tensionades si ets gran tenidor, o propietari de cinc o més immobles de lloguer.

 

Pels petits propietaris, o aquells que tinguin menys de cinc propietats, el preu màxim serà determinat per la indexació prèvia de la renda vigent, mentre es trobin en una zona desafavorida.

 

El límit màxim d’augment de la renda s’ha fixat en el 2% per a aquest any i el 3% per al 2024, per la qual cosa és important assenyalar que aquest sistema s’utilitzarà en el futur.

 

Conèixer com afecta la nova llei d’habitatge als propietaris és important si tens una hipoteca i estàs pensant a llogar el teu habitatge.

 

Els llogaters que van contactar amb una agència immobiliària al passat per llogar una propietat estaven obligats a pagar els honoraris d’agència corresponents. Això requeria que els llogaters fessin un pagament inicial significatiu a més de les quotes inicials del “mes de dipòsit, el mes actual i el mes de l’agència”. La nova Llei d’Habitatge, a què van arribar ERC i Bildu amb el PSOE i Podem, ho canviarà, ja que ara el propietari serà el responsable de pagar aquests honoraris d’agència.

 

Els mateixos socis han proposat que les despeses típicament assumides per l’arrendador, com a comunitat, IBI, taxes d’escombraries, o qualsevol altra despesa, puguin ser assumides pels llogaters sempre que s’arribi a un acord previ i s’especifiqui per escrit al contracte . Això evitarà que aquests nous costos repercuteixin en els preus dels lloguers.

 

La Llei d’Habitatge estableix una definició actualitzada de “zona tensionada”.

 

Aquesta llei defineix un lloc com a “àrea tensionada” quan el cost mitjà de la hipoteca o el lloguer, combinat amb els costos i subministraments essencials, supera el 30% dels ingressos mitjana de la llar.

 

Les comunitats autònomes decideixen si designen una regió com a zona tensionada, per la qual cosa si un alcalde decideix no fer-ho, l’Estat no ho pot obligar a fer-ho.

 

Els límits dels preus de lloguer es determinen mitjançant la identificació de l’àrea tensionada, i el preu acordat al contracte d’arrendament anterior amb l’inquilí anterior servirà com a preu límit per al nou inquilí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.